Sois todos unos maricas

1. Resultats 1 – 10 d’aproximadament 18.400 per a “sois todos unos maricas”. (0,08 segons)
2. Resultats 1 – 10 d’aproximadament 5.340 per a “soys todos unos maricas”. (0,49 segons)
3. Resultats 1 – 10 d’aproximadament 4.740 per a monomorfismo. (0,15 segons)

Mentre espero una mica més de motivació abans de redactar una entrada més llarga, deixo una perla lingüística. És de collita pròpia. No he visitat les pàgines enllaçades a les cerques per obtenir més mostres d’un llenguatge tan pintoresc.

Fase Selectiva a la FIB

Últimament es senten molts comentaris a la FIB (Facultat d’Informàtica de Barcelona) sobre la maldat dels professors, correctors i demés adversaris naturals de l’alumne que fa peripècies per superar la fase selectiva. En particular, podria referir-me a ILO (Lògica) i P1 (Programació), ja que els seus criteris de puntuació són mínimament estrictes i, per tant, són els objectius principals de tota mena de crítiques. Pretenc, però, fer algunes observacions de caire més general.

Quan la gràfica de persones respecte a puntuacions del darrer examen recorda a una hipèrbola, cal començar a suposar que alguna cosa no va bé. Per suposat, com a éssers humans, ens tirem les culpes al damunt i correm a evadir la realitat. Perquè com es podrien explicar sinó resultats tan deficients?

És potser perquè els mètodes d’avaluació són desproporcionats i orientats a confondre l’alumnat i a fer-lo sentir menys alegre que de costum? Sincerament, a la FIB els exàmens fan riure. Que preguntin com va a les facultats veïnes: parlem de carreres mitjanament serioses com telecos o camins. Resulta que allà és més complicat. Cal treballar per seguir les classes, i aquest és un costum que s’ha perdut entre els presumptes informàtics. Quina llàstima, la universitat no és xauxa!

Però quina credibilitat té això amb una carrera que requereix un 5 a selectivitat com a nota d’accés? Seguint la lògica de qui a hores d’ara encara no ha comprès les regles de selecció del Departament d’Universitats de la Generalitat, una titulació difícil requerirà una nota alta, per tant a un candidat a pseudomediocre li convé informàtica, que té futur, li permetrà guanyar molts diners i podrà estar rascant-se les pilotes tot el dia. I així se’ns emplena la facultat de passerells que idolatren al senyor Gates i que s’indignen quan s’assabenten de que el llenguatge assemblador no té suport per a ratolí.

La idea és: de què serveix un titulat que no sàpiga informàtica? A part de candidat perfecte a escalfacadires d’Oblivion SA, convindria algú que fos capaç de resoldre aquelles tasques per a les que ha estat programat, si se’m permet el símil. És un bon començament per atacar a tot el sistema educatiu, m’ho pensaré…

Deixeu-me acabar, però, dient que no tots els FIBers estan dins aquest grup. Hi ha molt bona gent allà, però malauradament els conflictes són més vistosos. Aquest comentari, evidentment no està dirigit a tots aquells que us esforceu per tirar endavant i que, de tant en tant, us toca tornar a veure un professor el quadrimestre següent, perquè això li pot passar a qualsevol. Vosaltres sí que sabeu què voleu, i us encoratjo a seguir.