Tornada

El cap em dóna voltes. Les meves faltes d’ortografia poden ser horribles. Surto de casa escoltant Iron Maiden. ‘Mother Russia’. Sopar, riure i acabem en un local escabrós. Sona Marea, una versió de Boney M i System of a Down. Obren les llums. Les tres parelles que s’acaben de formar aquesta nit estan molt abraçades. Molt. N’hi ha més, però no san òbvies ni estan tan a prop. Perdo l’últim contacte i me’n vaig.

Hi ha més parelles, pel terra, algunes discutint. Aquestes no s’acaben de conèixer i potser no duraran més que aquesta nit. Segueixo caminant. El semàfor està vermell, miro a banda i banda i continuo. Ja ha passat el perill; aleshores començen a sonar els Judas Priest. Criden. Dins de la meva orella. Podria parar-los, però de fet hi són per voluntat pròpia.

No sé on sóc. Lepant és després de Marina? La intuició diu que sí. No hi ha ningú al carrer. L’última vegada vaig acabar al carrer de circumvalació que em va despistar perquè no va recte i vaig acabar fent una volta que em va molestar molt. No em trobo ningú. I no em molesta. L’únic que em fa por és trobar-me amb el carrer de circumvalació.

Encara no sé on sóc i continuo caminant. Un carrer gros i unes escales. Llums. Una persona que camina rapid, com si tingués por. Jo sóc inofensiu, però intento que ningú se n’adoni. Em sembla que el conec. El carrer, clar. D’acord, no m’estic perdent. Però encara puc donar volta. El carrer no em sona però crec que la direcció és correcta. Crec que hi he passat abans. Un grup de gent discuteix. Com que els Judas Priest continuen cridant, no els sento.

Via Laietana clarament. La travesso perquè no passa ningú i segueixo. A la plaça de Sant Jaume no hi ha el president ni l’alcalde, tan sols dos taxis. S’esperen i se’n van. Arribo a la rambla. Ningú m’ha donat flyers pel camí ni ha intentat parlar-me en anglès. El cantant de Judas Priest segueix cridant. Per això si algú ha intentat vendre’m quelcom no l’he sentit.

La rambla està plena d’estrangers parlant en idiomes estranys i no tan estranys. Unes noies caminen amb prou feines. On deuen viure? Passo un carrer de llarg perquè no m’agrada caminar-hi de nit. El següent és més segur i m’hi endinso. Més personatges, tots molt moderns, amb barrets i aparença cool. El carrer sembla paralitzat, els conductors de cotxe tenen por d’atropellar a algú i els grups es mantenen ferms obstacultizant el carrer. Tanmateix hi passo pel mig i arribo a la plaça. Els Judas Priest toquen una melodia infernal i la plaça està plena de llaunes de cervesa; espero que buides. Entro i em trec els Judas Priest de les orelles. Deixem-ho per un altre dia.

You don’t have to be old to be wise
– Judas Priest, You don’t have to be old to be wise