S’ofereix dona espanyola amb experiència per cuidar nens

Fins fa poc pensava que la Rambla de Barcelona estava sempre plena. Així, tant a les cinc de la tarda com de la matinada, la munió de gent que hi transita amunt i avall — sobretot turistes que s’apinyen i s’entretenen vora les estàtues o criden, s’abracen i tentinegen, tot depèn de l’hora — omple un dels carrers més emblemàtics de la ciutat.

Res a veure amb el meu petit poble de costa, on a les cinc de la tarda qui s’apinyen són les sargantanes torrant-se al sol empastifades de crema i a les cinc del matí es pot creuar d’una punta a l’altra sense trobar ni una ànima — i ja m’està bé.

Hi ha un moment, però, en què el Raval s’adorm. Cap allà les vuit del matí, els darrers buscadors de festa ja s’han amagat de la llum del sol, bé a casa seva o en un after més fancy. Els servesa-bier ja fa estona que han tancat la parada, que han mantingut oberta tota la nit incordiant els transeünts cada cinc metres. Les prostitutes també han desaparegut en algun moment de la nit, i és que moltes porten exhibint-se ja des de primera hora de la tarda. Els botiguers matinen, i alguns comencen a obrir les persianes, però no els seus clients, que aprofitaran per dormir una estona més. Al cap i a la fi, el teatre s’ha de tornar a muntar i els actors estan descansant.

Quan la funció comenci al cap d’una estona, els ocells començaran a xisclar i les estàtues a no moure’s. Pels carrers més estrets hi passejaran paquistanesos vestits de blanc, magrebins amb jaquetes de cuir i vels fins als turmells, índies vestits amb massa colors i massa joies.

Però quan el sol estigui ben alt, i les palmeres desprenguin una olor mediterrània, la mescla de colors haurà portat la vida al carrer. I si passegeu pel barri no podreu evitar un somriure i fixar-vos amb els nens que corren i juguen. De grans, aquests nens potser us robaran. O potser pilotaran l’avió que us porti de vacances. Ja m’ho sabreu dir.

De moment, cap d’aquests personatges ha sortit al carrer. Només un gat en un balcó treu el cap i mira cap a la llunyania, cap a un carrer encara buit. Al mig, un gat molt més gran, molt més gras, fa encara més anys que s’ho mira. A cap d’ambdós sembla importar-li una persona que camina pel carrer i se’ls mira fixament.

We question all that is wrong
We discuss conspiracy
Are we enemies of the state?
Or idealist bourgeoisie?
— NOFX, The Marxist Brothers