Més sobre comerç internacional
I aleshores, el paquet que estava esperant va arribar, però no vaig escriure res perquè me’n vaig anar allà d’on venia el paquet, no per anar a buscar el paquet que ja havia arribat perquè ja havia arribat sinó per motius encara més enrevessats, d’on es dedueix trivialment que vaig acabar tornant amb un altre paquet, que evidentment va arribar simultàniament amb la meva arribada, però molt més tard que el paquet que ja havia arribat.
Després d’aquesta confusa introducció passo a parlar sobre el contingut del paquet. Resulta que per a un matemàtic és convenient disposar d’uns quants llibres de consulta permanentment, a part d’aquells que pugui utilitzar puntualment obtenint-los a partir d’una biblioteca. Però els preus dels llibres, com més avançats i més específic és el seu públic, més alts són. Recordo que el professor d’economia va estar una classe explicant que així és com havia de ser.
Però dec ser bastant totxo, perquè encara no he estat capaç d’entendre-ho. Com a estudiant no trobo raonable preus de 50 i fins a 100 euros per un llibre, per molt bo que sigui i esforç hi hagi dedicat el seu autor. I així en el seu moment em vaig posar a buscar alternatives i em vaig trobar amb amazon.cn, una sucursal xinesa del gegant abans dels llibres i ara gairebé de tot amazon.com.
Resulta que allà els preus són 10 vegades menors que els internacionals. Una part és perquè el cost de la vida a a xina és menor, però llevat d’articles de primera necessitat (menjar,…) la diferència no és tan abismal en cap cas. Tampoc la qualitat n’és responsable: els llibres xinesos estan impresos i enquadernats tan bé com els occidentals.
Només queda considerar una important reducció en els beneficis de les editorials i els autors. Com que els convé, els xinesos tendeixen a fer poc cas dels drets de còpia d’autors forans en els seus productes, de manera que segur que s’estalvien una bona part dels royalties. Ara, què passa amb les editorials? Si Springer és capaç de rebaixar periòdicament els seus llibres un 50% durant la Yellow Sale, és que quan no els rebaixen estan obtenint beneficis monstruosos (aquí es podria comentar també el sector tèxtil).
Alguns matemàtics s’han sumat a la filosofia d’alliberar el coneixement i ofereixen les seves obres a qui les vulgui aprofitar, i no pas perquè siguin textos pèssims que ningú voldria publicar. Parlo de les Course Notes de J S Milne, per exemple. El món acadèmic, però, sembla cada vegada més cínic i proper a la indústria que mai. Cal publicar per menjar. La “unitat mínima publicable” ja no és motiu de broma. I això es deu a una manca de mètodes objectius per avaluar la feina en investigació.
Deixant a banda la descripció d’un model de retribució de la feina ideal, està clar que cal canviar-lo. O com a mínim posar-li pedaços a curt termini. Deixaré les coses clares: vull comprar llibres. Vull pagar als músics i compositors. Als actors i directors de cinema. Però no a les editorials, discogràfiques i distribuïdores. Quan els continguts siguin lliures i pugui distribuir donacions de manera justa, en parlem.
Remember what the dormouse said: “Feed your head”
— Jefferson Airplane, White Rabbit
