weiugnvwq

Els moments d’escriure nous posts al blog, així com els títols i continguts estan degenerant cada vegada més. Aquesta vegada gràcies a un personatge “rabassudo, ma grande”, però sobretot a la meva habilitat per endarrerir la feina. Si alguna cosa he après darrerament — i no penso analitzar, no importa quant incoherent pugui quedar — és que

La sort no es té, es fa.

iafwgabh

Les hommes n’ont plus le temps de rien connaître. Il achètent des choses toutes faites chez les marchands. Mais comme il n’existe point de marchands d’amis, les hommes n’ont plus d’amis.
— Antoine de Saint Exupéry, Le Petit Prince

Un raonament interessant que, a mida que el temps es va fent més valuós, mostra la seva veritable importància.

Avui una amiga m’ha regalat indirectament el plaer de llegir El Petit Príncep a les cinc de la matinada. Gràcies. Agraïments també a la legislació canadenca, més fidel a la raó de ser dels drets de còpia — incentivar la creació de material original — que no pas la nostra.

I vós, què feu navegant i buscant pàgines a l’atzar? El temps perdut davant l’ordinador sí que no l’aprofitareu.