Una de DRM

Edit: Sorry, this post won’t help you playing DRM-encumbered media. Please visit Mplayer mailing list for more information.

Des de que sóc usuari del sistema operatiu GNU/Linux mai havia tingut cap problema seriós amb els DRM. Els sentia com un rumor llunyà, una altra pensada absurda de Microsoft i amics que no tenia per què afectar-me. Cert, m’havia trobat amb PDFs encriptats que no em donaven el dret a imprimir-los, però donada l’existència de pdftops pensava que eren una broma. Una mica pesada, donat que els distribuïa una biblioteca. Hauré de preguntar de qui és la genial idea.

Però un dia vaig anar a casa d’un familiar que és cantant (aquí simplifico una mica la història) i em va deixar escoltar un parell d’enregistraments que tenia a l’ordinador. Em van agradar i li vaig demanar que me’n deixés fer una còpia. En el moment de transferir-les al meu disc dur, em vaig adonar que tenien format WMA. Com que tenia pressa i gens de ganes d’evangelitzar, vaig decidir que l’mplayer ja em donaria un cop de mà.

A casa, amb tranquil·litat, vaig engegar els altaveus i vaig fer un ‘mplayer pista01.wma’. Quina sorpresa va ser escoltar únicament un xerric desagradable i comprovar que l’mplayer refusava qualsevol afiliació amb els DRM!

Playing pista01.wma.
ASF file format detected.
DRM License URL: http://go.microsoft.com/fwlink/[...]
This file has been encumbered with DRM encryption, it will not play in MPlayer!

Vaig seguir la pista al problema a partir de l’url que Microsoft(R) es dignava a proporcionar, i vaig entendre que necessitava un sistema operatiu Windows(R) original, amb una versió prou recent del seu Windows Media Player(R). Repeteixo, potser no vaig ser prou observador per adonar-me que Microsoft(R) no m’estava forçant a seguir pràctiques monopolistes, a vegades les subtileses legals se m’escapen. Només és la impressió que em va donar.

Donant per perduda la possibilitat de conservar la meva llibertat a utilitzar l’ordinador i la llibertat a escoltar música que ha produït algú que així ho desitja alhora, vaig decidir continuar tenint control sobre l’ordinador. No se’m força a reiniciar tan fàcilment.

Però sí que em vaig estranyar de que qui m’havia passat la cançó pensés que seria convenient que només es pogués escoltar en 10 ordinadors diferents i que desitgés que el seu públic es comprés el sistema operatiu Windows abans d’escoltar el seu art. No pensava que fos algú tan maniàtic i restrictiu. Per tant, vaig continuar investigant i vaig trobar que la configuració per defecte del Windows Media Player és habilitar unes restriccions arbitràries sobre la música que es codifica a partir d’un CD. Qui les vulgui treure, que es busqui la vida.

Li he de dir al meu familiar que ja no cal que em porti el CD físicament, que si busca bé fins i tot podrà eliminar els absurds DRM dels seus arxius, els personals, aquells dels que posseeix els drets de còpia. Clar que si pretén fer-ho bé ha de plantejar-se utilitzar un codificador OGG/Vorbis. Potser ara que el seu sistema operatiu s’ha col·lapsat i li cal tornar a formatejar el seu disc dur s’ho miri d’una altra manera, però és una llàstima que l’estendard del programari lliure continuï essent la seva qualitat tècnica.