El Aleph

Aquest recull de contes de Jorge Luis Borges s’ha de llegir poc a poc, en petites dosis, deixant que cada història es formuli com una reflexió abans de seguir amb la següent.

És un llibre lent i no especialment addictiu, però no per això menys interessant. La qualitat dels contes és variable; tot i així val la pena llegir-los tots, ja que és més fàcil entendre el llibre com un conjunt. D’altra banda, els arguments són a vegades sorprenents i poden proporcionar un agradable somriure al final de cada història.

La perspectiva oferta és la de determinisme i, potser, pessimisme. Alguns temes es repeteixen al llarg de les pàgines, de forma més o menys explícita.

En primer lloc, se’ns presenta la circularitat del temps, una Història infinita que es repeteix amb variacions però amb una mateixa essència. A més, tenim alguns amulets que viatgen al costat de la humanitat propiciant aquesta reiteració. El conte que dóna nom al volum va més enllà de les connexions temporals i presenta un món que es conté a ell mateix.

Conseqüència d’això és el destí inevitable, una predisposició als actes més nobles però també més terribles que qualsevol home porta com una càrrega sobre l’esquena. La càrrega no és feixuga, sinó que permet que ens n’oblidem i pensem que gaudim d’una llibertat fictícia. Una bona imatge és la del laberint, on aquell qui hi està tancat es pensa que té llibertat de moviments, però realment està restringit a l’interior d’una àmplia presó.

També trobem algunes pinzellades sobre la importància de les aparences, la impressió d’una realitat que unes persones creen en les altres sense cap justificació visible, i que és molt fàcil que acabi substituint a la realitat. És a dir, rumors que acaben fent-se realitat; vides que es construeixen senceres sobre uns fonaments falsos. Però això és motiu per un altre comentari.

I think you’re scared I’ll live forever, and in so many ways I will,
These words are fuel to feed the fire, and hold us back you never will
And as the winter comes, and the seasons change,
Closer to death I draw, we face this curse of days
— Death By Stereo, This Curse Of Days