Gravar la TDT

Fa uns mesos vaig comprar un receptor de TDT USB. Com que em molesta la publicitat, i habitualment tinc coses més importants a fer durant el temps d’emissió dels programes, he decidit gravar la programació al disc dur i editar-la per accedir-hi en moments més propicis.

Pensava que no seria gaire complicat, ja que no cal res més que unes quantes operacions amb bits, però al final he tingut més feina de la que preveia fins que he trobat les eines adequades. Crec que és interessant publicar una mena de reportatge o guia.

Ah, i malauradament he hagut d’infringir unes desenes de patents. Com que el dret al reconeixement d’aquestes patents és prou discutible, perden la seva autoritat moral i puc seguir amb la consciència tranquil·la. Seguidament veurem el problema amb més detall.

La meva intenció era la d’utilitzar únicament eines lliures, i ho he aconseguit. Així, després de documentar-me una mica, vaig comprar una tarja de TDT compatible amb linux. Després em va caldre instal·lar controladors, firmware i eines per sintonitzar. Tot això està ben explicat al web anterior. Sincerament, no recordo bé els passos, doncs és una d’aquelles coses que només es fa una vegada a la vida. Un pas que crec que no es comenta és copiar la llista de canals a l’mplayer, una vegada sintonitzat amb tzap.
ln -s ~/.tzap/channels.conf ~/.mplayer/

Un cop preparada la instal·lació, podem començar a copiar bits al disc dur. Aquí cal remarcar que calen uns 7GB d’espai per a uns 40 minuts d’enregistrament. Un cop acabat el procés, només cal conservar 250MB, que corresponen a 20 minuts de contingut útil. Jo he utilitzat una partició buida d’un disc dur extern, la velocitat no és gaire important.
mplayer -dumpstream "dvb://TV3" -dumpfile polonia.ts

De moment encara continuem sent amics amb la legalitat. Probablement l’empresa que ha fabricat el receptor de TDT i l’emissora hauran arribat a algun tracte amb el gestor de la patent. El seu lema és

fair, reasonable, nondiscriminatory access to essential patents

. Quina ironia. Jo m’he limitat a desar les dades en un suport magnètic. I en qualsevol cas, seria lògic que l’administració pública vetllés perquè els estàndards que adopta fossin accessibles a tots els ciutadans, no?

Després d’haver enregistrat les dades, cal convertir-les a un format més comú i eliminar possibles errors de transmissió (molt freqüents en el meu cas, en què l’edifici on m’allotjo no disposa d’antena de TDT i m’he de conformar amb la petita antena de proves de la tarja). L’eina emprada és el ProjectX, juntament amb mjpegtools, tal i com suggereix el wiki d’avidemux.
projectx polonia.ts
mplex -f 8 -o polonia.mpg polonia.m2v polonia.mp2

Aquí tenim el primer problema amb les patents, ja que no sembla que els desenvolupadors paguin drets al propietari de la codificació MPEG-2. El recordeu? L’hem vist abans amb la TDT. Segurament un receptor hardware o un reproductor de Microsoft no tindria aquest problema, ja que la llicència estaria inclosa en el preu.

El següent pas és eliminar les dades innecessàries. Utilitzarem l’Avidemux, que permet una edició gràfica, senzilla i acurada. Després de quedar-nos amb les parts desitjades, desem el vídeo resultant amb format MPEG i copiant els fluxes d’àudio i vídeo. No cal dir que llegir i escriure arxius MPEG deu estar més que patentat.

Però seria útil parar de dependre de la magnanimitat dels amos de les patents, perquè potser d’aquí a uns mesos obren un judici contra els lectors lliures d’MPEG i la feina no hauria servit de res. La meva solució ha estat convertir el vídeo editat a OGG+Theora+Vorbis, que qualsevol sistema GNU pot llegir ara i en el futur.
ffmpeg2theora polonia-editat.mpg

De tot això, només conservo l’arxiu ogg. La resta, estan esborrats per estalviar espai de disc. I per eliminar proves, clar. Un últim consell és que no proveu de gravar documentals sobre explosius o armes: us podrien aplicar la llei antiterrorista.