El senyor Nul

Les eleccions al meu poble les ha guanyades el senyor Nul. I pel que diu el ministeri de l’interior, aquesta ha sigut la situació a molts altres municipis catalans. Llàstima que la seva candidatura és despreciada pel sistema i els partits majoritaris seran els que finalment usurpin els seients de la sala de plens.

L’abstenció ha sigut finalment d’un 46%, un augment prou significatiu respecte a edicions anteriors de l’espectacle. Els líders d’alguns partits reconeixen aquest fracàs, però intenten suavitzar-lo assegurant que recuperaran la confiança amb els ciutadans. La credibilitat, malauradament, ha desaparegut. I és que els principis de la democràcia estan construits sobre una base que trontolla, uns axiomes que els filòsofs no han sigut capaços de resoldre. Aquest sistema de govern pressuposa que una persona té capacitat per representar-ne moltes altres, i que l’opinió d’una majoria és sempre la més encertada, sense ponderar el grau d’expertesa i de desinformació sobre el tema. Són dubtes massa importants per imposar-los sobre un poble i no tenir remordiments. Clar que una vegada instaurada, la democràcia es protegeix a sí mateixa gràcies als seus arguments circulars, de manera que tot sembla correcte i inamovible.

Un exemple de contradicció interna: pel barri es passeja habitualment una dona que increpa els vianants a crits, sota els efectes de l’alcohol, i posant en dubte la seva capacitat de raonament. Es dóna el cas de que en aquest entorn hi viuen força immigrants, que treballen als seus comerços amb aparent normalitat però sense mostres evidents d’integració. Endevinen quin dels dos ens gaudeix del dret a vot?

Problablement això afavoreix l’ascens al poder de partits com el PxC. Com a mínim els votants d’aquest partit han pogut votar perquè el seu partit era legal i han contribuit a mostrar el malestar de la societat.

I una nota friqui per acabar: la CORI aconsegueix un conseller a Reus. Un partit gens seriós i representant del moviment polític autoanomenat Juantxisme apareix a l’ajuntament com a membre de ple dret (dret democràtic, s’entén). Què faran les demés formacions, les que pretenen tallar el bacallà?