El senyor Nul

Les eleccions al meu poble les ha guanyades el senyor Nul. I pel que diu el ministeri de l’interior, aquesta ha sigut la situació a molts altres municipis catalans. Llàstima que la seva candidatura és despreciada pel sistema i els partits majoritaris seran els que finalment usurpin els seients de la sala de plens.

L’abstenció ha sigut finalment d’un 46%, un augment prou significatiu respecte a edicions anteriors de l’espectacle. Els líders d’alguns partits reconeixen aquest fracàs, però intenten suavitzar-lo assegurant que recuperaran la confiança amb els ciutadans. La credibilitat, malauradament, ha desaparegut. I és que els principis de la democràcia estan construits sobre una base que trontolla, uns axiomes que els filòsofs no han sigut capaços de resoldre. Aquest sistema de govern pressuposa que una persona té capacitat per representar-ne moltes altres, i que l’opinió d’una majoria és sempre la més encertada, sense ponderar el grau d’expertesa i de desinformació sobre el tema. Són dubtes massa importants per imposar-los sobre un poble i no tenir remordiments. Clar que una vegada instaurada, la democràcia es protegeix a sí mateixa gràcies als seus arguments circulars, de manera que tot sembla correcte i inamovible.

Un exemple de contradicció interna: pel barri es passeja habitualment una dona que increpa els vianants a crits, sota els efectes de l’alcohol, i posant en dubte la seva capacitat de raonament. Es dóna el cas de que en aquest entorn hi viuen força immigrants, que treballen als seus comerços amb aparent normalitat però sense mostres evidents d’integració. Endevinen quin dels dos ens gaudeix del dret a vot?

Problablement això afavoreix l’ascens al poder de partits com el PxC. Com a mínim els votants d’aquest partit han pogut votar perquè el seu partit era legal i han contribuit a mostrar el malestar de la societat.

I una nota friqui per acabar: la CORI aconsegueix un conseller a Reus. Un partit gens seriós i representant del moviment polític autoanomenat Juantxisme apareix a l’ajuntament com a membre de ple dret (dret democràtic, s’entén). Què faran les demés formacions, les que pretenen tallar el bacallà?

Fase Selectiva a la FIB

Últimament es senten molts comentaris a la FIB (Facultat d’Informàtica de Barcelona) sobre la maldat dels professors, correctors i demés adversaris naturals de l’alumne que fa peripècies per superar la fase selectiva. En particular, podria referir-me a ILO (Lògica) i P1 (Programació), ja que els seus criteris de puntuació són mínimament estrictes i, per tant, són els objectius principals de tota mena de crítiques. Pretenc, però, fer algunes observacions de caire més general.

Quan la gràfica de persones respecte a puntuacions del darrer examen recorda a una hipèrbola, cal començar a suposar que alguna cosa no va bé. Per suposat, com a éssers humans, ens tirem les culpes al damunt i correm a evadir la realitat. Perquè com es podrien explicar sinó resultats tan deficients?

És potser perquè els mètodes d’avaluació són desproporcionats i orientats a confondre l’alumnat i a fer-lo sentir menys alegre que de costum? Sincerament, a la FIB els exàmens fan riure. Que preguntin com va a les facultats veïnes: parlem de carreres mitjanament serioses com telecos o camins. Resulta que allà és més complicat. Cal treballar per seguir les classes, i aquest és un costum que s’ha perdut entre els presumptes informàtics. Quina llàstima, la universitat no és xauxa!

Però quina credibilitat té això amb una carrera que requereix un 5 a selectivitat com a nota d’accés? Seguint la lògica de qui a hores d’ara encara no ha comprès les regles de selecció del Departament d’Universitats de la Generalitat, una titulació difícil requerirà una nota alta, per tant a un candidat a pseudomediocre li convé informàtica, que té futur, li permetrà guanyar molts diners i podrà estar rascant-se les pilotes tot el dia. I així se’ns emplena la facultat de passerells que idolatren al senyor Gates i que s’indignen quan s’assabenten de que el llenguatge assemblador no té suport per a ratolí.

La idea és: de què serveix un titulat que no sàpiga informàtica? A part de candidat perfecte a escalfacadires d’Oblivion SA, convindria algú que fos capaç de resoldre aquelles tasques per a les que ha estat programat, si se’m permet el símil. És un bon començament per atacar a tot el sistema educatiu, m’ho pensaré…

Deixeu-me acabar, però, dient que no tots els FIBers estan dins aquest grup. Hi ha molt bona gent allà, però malauradament els conflictes són més vistosos. Aquest comentari, evidentment no està dirigit a tots aquells que us esforceu per tirar endavant i que, de tant en tant, us toca tornar a veure un professor el quadrimestre següent, perquè això li pot passar a qualsevol. Vosaltres sí que sabeu què voleu, i us encoratjo a seguir.

Hola món

No penso escriure res interessant avui, m’he pres la tarda sabàtica. Però feia temps que volia crear un blog, de manera que m’he animat, i mentre espero que el gcc acabi de compilar-se escric quatre tonteries. Torneu més tard, gràcies.